A què tanta pressa amb reformar les pensions si el problema el tindrem aquí a 20 anys?

Per què per al proper dia 28 de gener hi ha d'haver sobre la taula, 
sí o sí, una llei que retalli la quantia de les pensions? 

Aquesta pregunta sense resposta que el legitimi o aclareixi, 
perquè és evident que encara que tinguessin raó, que no en tenen, 
no corre tanta pressa, 
ens indica el veritable motiu de l'injust procedir dels nostres governants, 
que moguts per la desraó dels mercats es veuen obligats a abjurar dels seus principis 
i fins del sentir i sentit del vot dels seus alfiliados i votants 
per ultimar amb o sense el beneplàcit dels aburgesats sindicats 
la retallada de les pensions en la història de la democràcia. 

Quan, i això és el més irritant, les pensions aquí a Espanya ja són de per si de vergonya. 

En un parell d'anys i de cop, hem passat de ser quasi un més dels grans del G20 
a no tenir ni veu pròpia ni de pes a la UE. 

Un parell d'anys perdut A TAPAR els balanços negatius de les caixes 
pa treure pechito el tonto la vela del mascle de ZP. 

Dos anys perduts sense cap crèdit per a empreses ni particulars que han arruïnat el país 
quan nacionalitzant les caixes des del principi 
i amb el suport del superàvit que l'estat encara tenia, 
podien haver fet d'Espanya el motor econòmic amb Alemanya d'aquesta agonitzant ja, Unió Europea. 

Dos anys més que tirant els diners 
a crear llocs de treball temporals i ficticis que no portaven enlloc 
i en regalar als bancs perquè simplement maquillessin seus comptes. 

I ara, tot això i més, volen que l'hi facin sobre les seves espatlles els treballadors 
i tirin del país mentre els poderosos 
es riuen de ZP en la seva cara i de nosaltres en les nostres esquenes. 

I el poble, tot i sabent que amb el PP la cosa ens anirà pitjor encara, 
resa amb que s'acabi aviat aquest suplici per donar-los la seva benedicció com aigua de maig. 

Tot, amb l'esperança posada en que creessin llocs de treball. 

Pel que es veu, ja els dóna igual la precarietat, el jornal i les condicions. 

El cas és deixar la dignitat de banda per un tros de pa. 

Quan l'Estat és el que hauria de posar ordre en aquest estat de coses 
i equilibrar la balança de la riquesa 
amb un repartiment més equitatiu de la mateixa entre uns i altres.

I no, que són ells mateixos. 
Els que nosaltres vam posar aquí perquè servissin a la ciutadania
els que es transformen en els capdavanters d'aquest canvi a favor del gran capital. 

I el poble segueix dormint la migdiada entre botellón i partit. 

Fins a Irlanda, que ha estat rescatada, hi ha millor nivell de vida que a Espanya. 
Ja voldrien per a si els nostres treballadors seus sous, el seu atur i les seves pensions. 

Això sí, els vam guanyar a ells i a gairebé tota la UE, 
a tenir més cara l'electricitat, els carburants, l'adsl i un sens fi de coses més que dóna vergonya fins seguir. 

Guanyant la meitat que ells volen que a sobre estalviem per tenir un pla privat de pensions. 

Si no tenim ni per arribar a final de mes. 

Si no tenim ni per comprar un habitatge digne 
perquè no els surt dels collons als putos bancs posar-les a les seves autèntics preus 
per així poder seguir quadrant uns balanços ficticis que estan arruïnant el país. 

I el poble en lloc de mirar cap a la seva esquerra que pot donar-los solucions i protecció 
es bolca sobre la insolidària dreta pseudofranquista que tenim 
que hauria d'estar més il que Batasuna 
(Si és que alguna força política hagi d'estar-ho, cosa en la qual no crec per anticonstitucional) 
ja que ells mai van condemnar 
la màxima expressió del genocidi i la violència com va ser la dictadura franquista 
i segueixen torpedinant a través dels seus assalariats jutges 
qualsevol intent d'esclariment dels crims per ella comesos. 

Si en el PSOE hi ha corruptes. Tot el Partit Popular és un niu de corrupció. 

I Alemanya segueix estrenyent les femelles si volem finançament. 
Però planta't Zapatero i crida-li a la Mekele a la cara: 
NO, NO I MIL VEGADES NO 
JO NO LI FAIG AIXÒ A LA MEVA POBLE. 
I SI TÉ OUS NO EM finançar que VAS TU DARRERE! 

Però clar, com diria Evo, els ous que aquí mengem ens tenen efeminats. 
Si tinguéssim un Chávez, un altre gall ens cantaria amb aquesta filera de usurers. 
Per tot el que aquí exposat declaro: 
NO a les retallades socials. 
NO a la reforma laboral 
i NO al pensionazo. 
Dia 27 de gener VAGA GENERAL i així successivament fins que ens escoltin.